L'equip de recerca coordinat des del Servei de Recerques Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló, a través d'un article en la revista Lvcentvm, ha donat a conèixer una important troballa en l'àmbit de l'arqueologia medieval espanyola. Es tracta de la identificació d'una de les mesquites més antigues del-Andalus, construïda entre finals del segle VIII o inicis de la següent centúria a l'interior del recinte fortificat del Tossal de la Vila, situat en el municipi de Sierra Engalcerán. Aquesta fortalesa emmurallada, que s'aixeca imponent a gairebé mil metres d'altura, va ser erigida com a guaita en la bifurcació de les dues principals vies de comunicació que, des de València, es dirigien cap a les ciutats frontereres de Saragossa i Tortosa.
L'oratori, destinat a donar servei als ocupants d'aquest recinte, estava enterrat gairebé per complet i no va ser fins a l'any 2017 que es va poder fer un primer aixecament topogràfic i comprovar que es tractava d'un edifici de grans dimensions amb una orientació molt significativa. La hipòtesi inicial, que plantejava la possibilitat de trobar-nos davant una mesquita, s'ha vist confirmada després de tres anys d'excavacions en extensió que han permès conèixer al detall tota la seva història.
Un factor clau per a la seva identificació com a mesquita va ser la seva orientació en sentit sud-est, aprofitant l'alba durant el solstici d'estiu per a alinear correctament el mur sagrat de l'edifici, la alquibla (lloc de la mesquita cap a on els musulmans dirigeixen la vista quan resen). Tant aquest cas com el d'altres oratoris pertanyents al període islàmic omeia, com els del Molón de Camporrobles (València) o La Graja de Higueruela (Albacete), semblen indicar que els mètodes d'orientació més estesos en aquests primers moments van ser els vinculats a l'astronomia popular, que s'aprofitava de la posició coneguda d'unes certes estrelles en un determinat moment de l'any, com el Sol durant els solsticis. Quant a la planta de l'edifici, disposava d'una petita porta d'accés protegida per una porxada ensostrada, que servia d'avantsala a la nau principal d'oració, d'uns 60 m², a més de comptar amb la particularitat de disposar de dos nínxols per a destacar la paret sagrada cap a la qual havien d'orientar els resos els creients, quan l'habitual és l'existència de tan sols un.
Els resultats d'aquestes excavacions tenen un important valor científic, en tractar-se d'una de les mesquites més antigues identificades en la península ibèrica. Cal remarcar, que l'inici de la construcció de la mesquita de Còrdova, així com el dels primers oratoris de les principals ciutats del-Andalus, no es va produir fins a finals del segle VIII, de manera contemporània a l'edificació de l'oratori del Tosal de la Vila. Flama encara més l'atenció el seu caràcter precoç en localitzar-se el jaciment castellonenc en un context absolutament perifèric, a més de dues jornades de viatge del centre urbà més pròxim, la medina de Tortosa. Tant des de l'Ajuntament de la Serra d'en Galceran com des de la Diputació de Castelló i, ara també, amb la col·laboració de la Universitat Autònoma de Barcelona, s'està apostant de manera decidida per l'excavació i posada en valor d'aquest jaciment, que ja compta amb diverses actuacions de museïtzació que faciliten una visita en la qual es combina el patrimoni arqueològic i uns paisatges incomparables.
Descarrèga el article de la revista en PDF: https://lucentum.ua.es/article/view/20030
